malentesos?

I em toca a mi de nou, solucions ràpides, solucions al moment i que més val solucionar-ho ràpid...si, potser si, però....ho he de solucionar jo? Perque em venen a mi aquests marrons...quan el em va dir lo de la seva pràctica que acabava...i que en volia una altra...i que es f es un trapitjeo...si jo sóc la primera que vull que disfruti, pero que tingui en compte els procediments quan es una cosa que no depen de tu...li poses aquestes observacions i et diu que ok, que perfecte, que merci per ajudar i que no li demani res mes....ara si que em sento la dolenta....en aquests moments hagués preferit no involucrar-me quan se que pot acabar així la cosa...però esque per molt que no m’hi vulgui involucrar...em toca sempre al final a mi....quina merda!! Sort que sempre hi ha persones que et fan pujar l’ànim i que ens diuen coses maques...perque per sentir les altres persones no estic feta jo...i a sobre amb enya de fons....musica melancolica que fa que et sentis mes dolenta...tot xk, perque desprès ni que valorin el que has fet ni el que has pensat...el que no saben que punxetes com aquestes fan mal...i despres que et diguin que no comptis amb ell xk li has fallat...això fa clavar més la punxa...

Didn't want to wake up today

"Haven't slept the whole night. Just talking to friends who have family missing. Have never wanted to end it all as much as I did last night. Didn't want to wake up today. Didn't want to live in a world like this. A world where I've lost more than I ever have, but yet have to be strong because my friends have lost more."

Quins sentiments desprenen aquesta frase, x mostrarnos a tots el que está passant...Parlo amb el Sapu. Aquests dies ell está més conectat que normalment..i penso que no ho hauria d’estar...no hauria d’estar i jo no hauria d’estar preguntant i escoltant, xk aleshores em poso més trista, veure que des d’aquí, estem indefensos, no podem fer res, no podem ajudar d’una manera directa...mentre hi ha gent que está morint a la desesperació, que ho han perdut tot, i nosaltres ens queixem quan no tenim algo...ara, per aquestes dates, on tot es felicitat...un devastador fenòmen natural ha abastit una de les zones més maques i paradisiaques del món, on la bellessa del paisatge endinsa a les seves gens a explicarte meravelles d’aquells paranys..i ara? Ara que? S’ha perdut tot...jo crec que tots ens sentim inutils, al no poder fer res, pero les persones que hem compartit emails amb aquesta gent que está allá, jo crec que ens queda tot aquest tema molt més apropet...i els nostres cors refunfunyen que volen fer algo...el Sapu m’ha dit que ja estem fent molt...jo no ho crec pas...perque no ens embarquem a ajudar? Xk no anem fins a Sri Lanka, Indonesia...seria una aventura dura pero ens sentiriem millor, la llàstima esque això no ho podem fer ja que no gaudim dels mitjans suficients...però podem somiar que anem a ajudar, i que ells es recuperen....nomès puc fer això, pensar i desitjar que es recuperin aviat, les paraules de la noia tailandesa m’han donat que pensar...