Didn't want to wake up today

"Haven't slept the whole night. Just talking to friends who have family missing. Have never wanted to end it all as much as I did last night. Didn't want to wake up today. Didn't want to live in a world like this. A world where I've lost more than I ever have, but yet have to be strong because my friends have lost more."

Quins sentiments desprenen aquesta frase, x mostrarnos a tots el que está passant...Parlo amb el Sapu. Aquests dies ell está més conectat que normalment..i penso que no ho hauria d’estar...no hauria d’estar i jo no hauria d’estar preguntant i escoltant, xk aleshores em poso més trista, veure que des d’aquí, estem indefensos, no podem fer res, no podem ajudar d’una manera directa...mentre hi ha gent que está morint a la desesperació, que ho han perdut tot, i nosaltres ens queixem quan no tenim algo...ara, per aquestes dates, on tot es felicitat...un devastador fenòmen natural ha abastit una de les zones més maques i paradisiaques del món, on la bellessa del paisatge endinsa a les seves gens a explicarte meravelles d’aquells paranys..i ara? Ara que? S’ha perdut tot...jo crec que tots ens sentim inutils, al no poder fer res, pero les persones que hem compartit emails amb aquesta gent que está allá, jo crec que ens queda tot aquest tema molt més apropet...i els nostres cors refunfunyen que volen fer algo...el Sapu m’ha dit que ja estem fent molt...jo no ho crec pas...perque no ens embarquem a ajudar? Xk no anem fins a Sri Lanka, Indonesia...seria una aventura dura pero ens sentiriem millor, la llàstima esque això no ho podem fer ja que no gaudim dels mitjans suficients...però podem somiar que anem a ajudar, i que ells es recuperen....nomès puc fer això, pensar i desitjar que es recuperin aviat, les paraules de la noia tailandesa m’han donat que pensar...